Benvolgudes amigues i benvolguts amics,

Aquesta nova carta setmanal neix amb la intenció de ser més sincera que l'anterior degut a que només l'esteu llegint aquells a qui considero de màxima confiança. Un pel més íntim. Sense tabús.

Vull començar, molt expressament parlant de mi. Sóc conscient que hi haurà qui em renyi per fer-ho en els termes en què ho faré. Considero que han de desaparèixer els tabús, tal i com he expressat anteriorment. I vull dir, senzilla i clarament que se m'ha pronosticat una depressió i que conseqüentment se m'està aplicant un tractament. Me'n sortiré. D'això n'estic plenament segur. Però no serà fàcil. Si ho explico és per trencar el tabú i la por d'aquelles persones que ho estem patint. Només el qui ho pateix sap el què significa. Si el meu exemple pot ajudar a d'altres, em sentiré més que satisfet. Donc les gràcies a aquells que esteu amb mi, patint-me dia a dia. I demano les meves més sinceres disculpes a aquells que hagi agoviat més del compte. Deixo en les mans de cadascú que vulguin o no, un dia o altre, sumar-se i acceptar l'amistat que els hi brindo sense fissures, sense rancors, sense retrets del passat: tot està per fer i tot és possible, que diria el poeta.

Aquesta carta web tindrà una forta vessant política de caire municipal i sobretot del paper d'Unió a la nostra ciutat. La dividiré en un primer bloc d'actes celebrats pel partit durant la setmana i de la meva humil opinió personal; de l'actuació municipal dels altres partits i alguna que altra pinzellada nacional i estatal.

Les meves credencials positives ja les coneixeu. Les negatives, acabo d'explicar que estic intentant solventar-les. Espero que us sigui d'utilitat

Tornaré a sofrir! Tornaré a lluitar! Tornaré a vèncer!

Dissabte, 15 de novembre del 2008

Benvolgudes i benvolguts amigues i amics, L'última setmana us deia que aquesta pròpia setmana --valgui la redundància-- la començava amb una important reunió per a mi. Així va ser i val a dir que en vaig sortir molt satisfet. Ara sé quina és la meva feina al projecte d'Unió de Barcelona i a més tinc la llibertat --lògicament i uns deures-- per desenvolupar-la, fet pel qual s'enceta un procés de canvi en el meu modus operandi pel bé de tots i per ser més eficaços i més eficients. Crec, molt sincerament, --sinó, sabeu que diria el contrari--, en el projecte d'Unió de la ciutat de Barcelona. Ara només falta que ens ho creiem. I per tant em poso a la disposició del nostre President a qui m'atreveixo a qualificar de col·lega. Reitero: som capaços, només ens cal creure´ns-ho. No hi ha cap partit --absolutament cap-- que a la que vegi que Unió marca el seu perfil busqui desacreditar-nos. La prova la tenim en què en el mateix moment en què celebràvem el nostre 24è Congrés, tornava a obrir-se el Cas Treball demanat 5 anys de presó per l'amic Farreras i l'amic Servitje. La Justícia, el Ministeri Fiscal, qualsevol partit o particular té el dret de demanar explicacions a qualsevol càrrec públic sobre com gestiona els diners de tots. I si creuen que s'ha comès alguna irregularitat, a més a més, tenen l'obligació de denunciar-ho. Però els Jutges són els únics que poden emetre sentència. I la Justícia té com a objectiu fer-ne, de justícia. La Justícia no és un instrument per a desviar l'atenció. La Justícia no ha de servir per voler desprestigiar a ningú. Recordem que tots som innocents fins que es demostri el contrari i estic absolutament convençut que en aquest cas, en l'anomenat Cas Treball, la Justícia no podrà dir que en Farreras i en Servitje no són innocents.És curiós sentir com aquells qui ara s'han gastat 60.000€ en estudis per la Generalitat en plena crisi, vulguin reobrir un cas que va acabar amb el reconeixement, fa uns anys, que la gestió d'Unió a la Generalitat no només va ser impecable sinó que la UE va premiar-nos econòmicament. Clar que, els mateixos que proclamaven als quatre vents "Mans nétes" es volen gastar més de 90.000€ en equipar el cotxe del seu candidat i President del Parlament o van col·locant a germans en ambaixades a França, uns, i en direccions de diari de grups que per cert volen acomiadar més de 500 famílies, altres.La setmana l'hem acabat amb la ja àmpliament anunciada reunió entre la cúpula del PSC, encapçalada pel President Montilla i la cúpula d'Unió encapçalada per en Duran. Des de CDC ens han dit que anem amb compte ja que els socialistes busquen erosionar la Federació. Estic convençut que no els hi falta raó. Però i quan ells s'han trobat amb en Puigcercós i per tant, amb la cúpula d'ERC? Els nostres socis no volen dir que quan ells fan reunions ho fan per Catalunya i que quan ho fem nosaltres ho fem en benefici propi. I n'estic segur, perquè Catalunya i la seva defensa no és patrimoni de cap partit.I avui, us en parlaré en breu, CDC i la JNC i UDC de Barcelona ens hem reunit per donar impuls a en Xavier Trias, de qui em declaro un fan acèrrim, com a Alcalde de la nostra ciutat.Avui acabaré amb una reflexió de Borges: "Que te den lo que no supe darte, aunque te haya dado de todo" Moltes gràcies !